La bretxa digital en els serveis socials: definició, tipus i impacte
La bretxa digital és una de les principals desigualtats de la societat actual, especialment rellevant en àmbits com els serveis socials i l’accés a drets bàsics. A Catalunya, aquesta problemàtica afecta de manera desigual diferents col·lectius, condicionant no només l’accés a internet i a la tecnologia, sinó també la capacitat d’utilitzar-la i d’aprofitar-ne els beneficis. Factors com el nivell socioeconòmic, l’edat, el nivell educatiu o la situació de vulnerabilitat influeixen directament en aquesta desigualtat digital.
En aquest context, entendre què és la bretxa digital, quins tipus existeixen i com impacta els col·lectius més vulnerables és clau per dissenyar estratègies d’inclusió digital efectives i reduir les desigualtats socials associades.
Què és la bretxa digital i per què és important?
Entenem per bretxa digital la diferència en les possibilitats d’accés a internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació, que es produeix entre persones a causa del seu estatus econòmic o social o les seves capacitats.
Segons l’estudi de la Bretxa Digital a Catalunya, dut a terme pel departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de KPMG l’any 2022, es diferencien tres tipus de bretxa digital:
- D’accés, és a dir, la possibilitat que tenen les persones d’accedir a la tecnologia.
- D’ús que fan les persones de la tecnologia i la xarxa
- De coneixement, o nivell d’enteniment de la tecnologia, eines o xarxa.
Bretxa digital d’accés a la tecnologia
Pel que fa a l’accés a la tecnologia, hi ha diverses raons per les quals una persona no fa ús de la tecnologia. En primer lloc, la infraestructura no és la mateixa en tots els territoris i la cobertura i velocitats de xarxa varien. En el cas de Catalunya, hi ha territoris que disposen d’un menor accés a connexions ràpides i de major qualitat, posant els usuaris en desavantatge respecte a altres zones amb millor connectivitat.
Una altra de les limitacions d’accés a la tecnologia és la capacitat econòmica per assumir les despeses associades. Els recursos TIC acostumen a tenir costos relativament elevats, i per tant no és estrany que s’observi un menor nombre de dispositius en les llars amb rendes més baixes.
La falta de coneixements sovint genera frustració i pot ser un altre dels motius pels quals les persones decideixen no accedir a internet.
Segons dades de l’estudi de la bretxa digital en les persones ateses per entitats socials, dut a terme per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, els costos de connexió és un dels principals motius pel qual les persones no tenen accés a internet, però també destaca el no saber utilitzar els recursos TIC o el fet de necessitar desplaçar-se per usar-los. En el cas de les persones amb discapacitat, un 85% perceben les eines tecnològiques adaptades com a més costoses econòmicament que els dispositius genèrics.
L’estudi constata que tot i que l’ús d’smartphones s’ha generalitzat molt i un nombre considerable de persones tenen accés a internet, la bretxa d’accés a recursos TIC no està completament superada i les persones ateses pels serveis socials, especialment els col·lectius més vulnerables, encara s’enfronten a barreres com el cost econòmic de la tecnologia, la falta d’autonomia a l’hora d’accedir a internet des de qualsevol lloc, o la falta d’accessibilitat i usabilitat de persones amb diferents capacitats motrius i cognitives.
Bretxa digital d’ús de la tecnologia
Pel que fa a l’ús de la tecnologia, s’observa que a partir dels 55 anys disminueix l’ús de recursos TIC i internet. El nivell d’educació i d’ingressos influencien significativament l’ús d’internet, de tal manera que el gap digital s’accentua en persones amb educació incompleta o amb ingressos inferiors a 900 euros mensuals.
Cal destacar que tot i observar-se un menor ús en els grups amb nivell d’estudis o rendes baixos, l’apropiació tecnològica i els serveis utilitzats varien també entre aquests dos col·lectius. Les persones amb baixos ingressos fan servir de manera considerable la tecnologia per fer recerca de feina, consum de xarxes socials o aplicacions de missatgeria instantània, mentre que les persones amb baixos nivells d’educació en fan un ús menor en general, independentment del servei.
Respecte a les persones ateses pels serveis socials, la intensitat d’ús dels dispositius i equipaments TIC depèn, en primer lloc, de la facilitat d’accés i autonomia que es té en relació amb ells. Les competències digitals també influencien la freqüència d’ús, ja que les dificultats per executar activitats quotidianes mitjançant recursos tecnològics genera sentiments de frustració i incrementa la bretxa digital.
S’observa també que les aplicacions de missatgeria instantània i comunicació són generalment les més accessibles i fàcils d’utilitzar inclús per les persones amb menys habilitats TIC. En canvi, els serveis que permeten adquirir nous coneixements i competències queden en segon pla i són de més difícil accés.
Els factors socioeconòmics condicionen significativament l’accés a recursos tecnològics i a formacions que incrementin les capacitats TIC. Els ràpids canvis en l’àmbit de la tecnologia poden generar en persones en risc d’exclusió social una forta sensació de frustració i baixa autoestima perquè no es veuen amb la capacitat d’adaptar-se als avenços.
L’estudi de la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya analitza també les limitacions en competències substancials observades en persones ateses pels serveis socials:
- S’ha observat una falta de qualitat en la recerca i tractament de la informació, com ara la desconeixença de paraules clau per obtenir resultats, la dificultat per discernir entre informació fiable o enganyosa, o reptes en la gestió i emmagatzematge de la informació.
- En relació amb la comunicació, s’observa generalment més facilitat en el seu ús, però es troben reptes en algunes accions com la descàrrega d’arxius a través de correu electrònic, la creació de perfils a xarxes socials o la subscripció a canals per rebre informació.
- En la creació de contingut s’observa un major nivell de desigualtat i, especialment entre les persones adultes que tenen més desconeixença de les eines de creació.
- S’observa també una falta de competències en relació amb la seguretat, privacitat i gestió de dades personals a internet, de nou, especialment accentuada en persones adultes. Aquesta desconeixença genera angoixa sobretot en persones amb menys coneixements TIC.
- Les persones que fan més ús de les TIC tenen més competències per a la resolució de problemes derivats d’aquest ús, fet que incrementa l’autonomia de les persones, mentre que un menor ús produeix l’efecte contrari.
L’informe conclou que les habilitats digitals van estretament lligades amb habilitats bàsiques com la lectura, escriptura o raonament matemàtic. És important, doncs, potenciar la formació en aquests àmbits per tal de facilitar l’adquisició de competències digitals.
Bretxa digital de coneixement relacionat amb la tecnologia
L’estudi de la bretxa digital a Catalunya avalua la realització de diferents tasques d’informàtica (usar processadors de textos, crear arxius que incorporin diversos elements, usar fulls de càlcul, editar fotos, vídeo o arxius d’àudio, programar…), concloent que el nivell socioeconòmic influeix en els resultats d’aquestes proves.
S’observa que uns nivells d’estudis i de renda més alts equivalen a la realització d’un nombre més elevat de les tasques d’informàtica avaluades. Només un 26% de persones amb nivells d’estudi baixos han realitzat alguna de les tasques, mentre que un 92% de persones amb estudis universitaris n’han realitzada alguna. Pel que fa als ingressos, un 49% de persones amb rendes baixes han realitzat alguna tasca, mentre que en el cas de persones amb més alts nivells d’ingressos, el percentatge puja fins al 85%.
La bretxa digital en els col·lectius vulnerables
Segons es defineix a l’estudi de la Generalitat de Catalunya sobre la Bretxa Digital, “Un col·lectiu vulnerable és aquell que es troba en risc d’exclusió social o marginació per raó del seu sexe, raça, ideologia, condició socioeconòmica, etc.”
A les vulnerabilitats socials més reconegudes, s’hi afegeix també una vulnerabilitat específicament digital. Els col·lectius digitalment vulnerables són aquells els coneixements dels quals no serien suficient per poder superar el nivell més bàsic de la prova ACTIC.
L’estudi sobre la bretxa digital a Catalunya elaborat a partir de dades recollides per Càritas, observa que, en col·lectius vulnerables, la connexió il·limitada a internet és menor que la de la població general catalana. A més, gairebé un 50% de llars vulnerables es troben en apagada digital.
Aquesta desconnexió també es tradueix en la pèrdua d’oportunitats a l’hora de rebre ajudes de les administracions públiques, de buscar ocupació, formació o d’establir o enfortir relacions socials, que afecta a més d’un 30% d’aquest col·lectiu.
En definitiva, la bretxa digital no és només una qüestió d’accés a la tecnologia, sinó una desigualtat estructural que travessa diferents dimensions: l’accés, l’ús i el coneixement. En l’àmbit dels serveis socials, aquesta realitat es fa especialment evident, ja que els col·lectius en situació de vulnerabilitat acumulen barreres econòmiques, formatives i d’accessibilitat que dificulten la seva plena inclusió digital.
Tal com mostren les dades a Catalunya, garantir la connectivitat ja no és suficient si no es treballa paral·lelament en el desenvolupament de competències digitals i en l’adaptació dels recursos tecnològics a les necessitats reals de les persones. En aquest sentit, iniciatives com l’índex IDAUA posen de manifest la importància d’abordar la inclusió digital des d’una perspectiva integral i interseccional.
Reduir la bretxa digital implica, per tant, una acció coordinada entre administracions, entitats socials i agents del territori, orientada no només a facilitar l’accés a la tecnologia, sinó també a empoderar les persones perquè en puguin fer un ús autònom, crític i significatiu. Només així serà possible avançar cap a una societat més equitativa, on la digitalització no amplifiqui les desigualtats existents, sinó que esdevingui una eina d’inclusió i oportunitat.
Com contribueix Nidus a la reducció de la bretxa digital?
Nidus és una eina digital dissenyada per a transformar l’acompanyament social. Les seves funcionalitats i experiència d’usuari contribueixen a la reducció de la bretxa digital de les següents maneres:
- El disseny web està realitzat conforme els estàndards d’accessibilitat W3C (WCAG 2.2 AA)
- Els textos estan certificats per l’associació de Lectura Fàcil.
- La caixa forta digital permet accedir a documents en tot moment i sense necessitat de connexió internet. A més, els usuaris hi poden accedir des de qualsevol dispositiu iniciant-hi sessió.
- L’assistent d’intel·ligència artificial, específicament entrenat pels serveis socials, acompanya i facilita la realització de tasques de l’usuari.
- El mapa de serveis concentra informació de llocs d’interès per l’usuari, recollint-ho i posant-ho a la seva disposició d’una forma fàcilment accessible.
- L’aplicació està disponible en més de 6 llengües, fet que facilita la seva utilització per diferents col·lectius.