La seguretat com a garantia de dignitat en el sector social

La digitalització ha aportat eines que faciliten la feina dels professionals del sector socials, però que també plantegen reptes. En àmbits com els serveis socials, on es treballa amb informació personal i sovint vinculada a situacions de vulnerabilitat, acostumen a sorgir dubtes sobre la seguretat i la protecció de dades: com es protegeixen les dades? Quins riscos hi ha? I sobretot, com podem garantir que la tecnologia no comprometi la dignitat i la privacitat de les persones ateses?

Per què la seguretat és essencial en serveis socials?

En els serveis socials es gestionen dades d’alta sensibilitat de les persones ateses: informació personal identificativa, informes socials, historials familiars, dades econòmiques, diagnòstics, situacions de violència, mesures de protecció de menors… La combinació d’aquestes dades crea perfils molt detallats que, si es filtren o s’utilitzen indegudament, poden tenir conseqüències greus com ara discriminació, estigmatització, suplantació d’identitat, extorsió o fins i tot perills físics en casos de violència masclista o conflictes familiars.

La confidencialitat de les dades i informació personal està reconeguda pel Sistema català de serveis socials com un dels drets socials fonamentals. La protecció de dades no és només una obligació legal, sinó una condició imprescindible per garantir la dignitat, la privacitat i el benestar de persones que sovint es troben en situacions de vulnerabilitat.

La digitalització dels serveis socials i els ràpids canvis i avenços, com ara el sorgiment de la intel·ligència artificial, amplia el repte de mantenir la privacitat i confidencialitat de les dades de les persones ateses.

La seguretat digital de les dades esdevé, per tant, essencial per garantir la dignitat i la integritat física i emocional de les persones ateses, així com la seva confiança en els serveis d’atenció.

Reptes de seguretat tecnològica en l’àmbit dels serveis socials

Un dels problemes més habituals als quals s’enfronten els serveis socials en l’àmbit digital és la dispersió de la informació. Sovint les bases de dades estan disperses en diverses aplicacions i sistemes poc integrats. Aquesta fragmentació no només dificulta la feina del dia a dia, sinó que incrementa els riscos de seguretat: més punts d’accés, més vulnerabilitats i més possibilitats d’error. Centralitzar la informació en un únic espai segur contribueix a disminuir riscos de seguretat i millorar la gestió de dades i informació.

La intel·ligència artificial: compartició de dades confidencials i fuita de dades

L’auge de la intel·ligència artificial comporta nombrosos avantatges en l’optimització de tasques i l’agilització de processos que permeten alliberar temps per oferir un millor acompanyament a les persones ateses. Tot i així, sorgeixen també qüestions i dubtes ètics al voltant d’aquesta eina tecnològica. En l’àmbit dels serveis socials, aquestes inquietuds són especialment rellevants a causa de la sensibilitat dels col·lectius i casos amb els quals es treballa.

La IA pot suposar una amenaça per la privacitat i seguretat de les persones. Aquestes eines recullen grans quantitats de dades i informació que l’usuari proporciona i aquestes són utilitzades per entrenar l’eina i oferir informació més personalitzada i afí a l’usuari. Això pot comprometre la privacitat si les dades s’envien a servidors externs, si no hi ha control sobre on s’emmagatzemen o si s’utilitzen per millorar models comercials. Aquest risc és crític en serveis socials on es treballa amb dades especialment protegides.

Un altre dels reptes de la intel·ligència artificial és la possible fuita de dades, és a dir, la possibilitat que les dades que un usuari proporciona a l’eina siguin compartides amb altres usuaris. Això pot succeir si es treballa amb models que no estan aïllats, hi ha errors en la gestió de memòria del sistema o no existeixen protocols estrictes de compartimentació.

Bretxa digital i seguretat: la vulnerabilitat digital

La bretxa digital no només afecta l’accés a la tecnologia, sinó també la capacitat de protegir-se davant perills digitals. Segons l’estudi sobre la Bretxa Digital a Catalunya, es tendeix a observar una relació entre col·lectius vulnerables i nivell d’habilitats i competències digitals, incloent coneixements relacionats amb la seguretat digital i la protecció de dades.

Les persones amb menys competències digitals poden tenir més dificultats per:

  • reconèixer quan estan compartint dades sensibles
  • detectar aplicacions o webs no segures
  • entendre què implica donar consentiment digital
  • elegir contrasenyes segures
  • reconèixer intents de phishing
  • gestionar permisos i configuracions de privacitat

Això les fa més vulnerables a filtracions involuntàries o a compartir informació sense ser-ne conscients.

Com es protegeixen les dades amb Nidus?

L’app de Nidus està dissenyada tenint en compte les necessitats de les persones ateses pels serveis socials, posant la seguretat dels seus usuaris en un primer pla.

D’una banda, Nidus està programada perquè les dades estiguin protegides, mitjançant diferents mecanismes de seguretat:

  • Encriptació de la informació.
  • Servidors segurs i amb un servei de monitoratge 24/7 per prevenir accessos no desitjats, atacs o amenaces que podrien fer caure el sistema.
  • Sistema d’IA tancat, en què les dades i les respostes generades es tracten exclusivament dins l’entorn de l’aplicació i no s’emmagatzemen ni s’utilitzen per a l’entrenament de tercers o models externs, garantint-ne la confidencialitat.

D’altra banda, Nidus està orientada a donar als usuaris les màximes garanties de seguretat i empoderar-los en la decisió de compartir, o no, la informació que desitgin, a través de les següents funcionalitats:

  • Autenticació de doble factor, que permet fer una doble validació de seguretat del perfil que es connecta per evitar accessos no desitjats. La persona usuària es connecta amb les seves credencials i ha de validar la seva identitat a través d’un segon canal. A diferència d’altres programes, Nidus ofereix la possibilitat de fer la validació mitjançant el suport d’un professional autoritzat. Aquesta possibilitat contribueix a la reducció de la bretxa digital en garantir la seguretat de les persones encara que no disposin de número mòbil i correu electrònic.
  • Reforç de la protecció de dades i informació. L’usuari sempre té el poder de decisió sobre què vol compartir i què no. En cada acció la persona ha de donar el seu consentiment.
  • Unificació de diverses funcions en un entorn de fàcil ús per a la persona usuària, fet que evita confusions i redueix la bretxa digital.

La digitalització dels serveis socials és una gran oportunitat, però només serà realment transformadora si es fa amb garanties de seguretat. No es tracta només d’innovar, sinó de fer-ho amb criteris clars de seguretat, confidencialitat i respecte pels drets de les persones ateses.

En un entorn on es gestionen dades especialment sensibles, protegir la informació no és una qüestió tècnica, és una responsabilitat ètica i un compromís amb la dignitat de les persones. Impulsar solucions que integrin la protecció de dades des del disseny, que redueixin riscos i que facin comprensible i accessible la gestió de la informació és clau per generar confiança i garantir una atenció de qualitat.

Nidus aposta per aquesta mirada: per un model on la tecnologia acompanya, però no substitueix; on la seguretat és central; i on les persones mantenen sempre el control de la seva informac