Categoria: Uncategorized @ca

El passat 14 d’abril el govern d’Espanya va aprovar el Reial Decret 316/2026, el qual obria un període entre el 16 d’abril i el 30 de juny de 2026 perquè aquelles persones que ja viuen a l’estat espanyol puguin accedir als circuits ordinaris de regularització migratòria.

La regularització administrativa de les persones migrades comporta una sèrie de tràmits jurídics que s’han de complir en un breu període de temps. Aquest procés és complex i sovint està condicionat per factors socials i estructurals. No es tracta únicament d’obtenir una autorització de residència o treball, sinó d’accedir a drets bàsics.

En aquest context, els serveis socials esdevenen un actor clau, no només com a punts d’informació, sinó com a espais d’acompanyament i suport en processos que sovint són incerts i prolongats en el temps.

La manca de regularització equival a desigualtat social

Arribar a un procés de regularització sense documentació implica, en molts casos, una situació prèvia de vulnerabilitat. Les persones es poden trobar amb dificultats en àmbits com l’habitatge, l’ocupació, la salut o la xarxa de suport social.

La manca de permisos administratius limita l’accés al mercat laboral formal, fet que pot incrementar la precarietat econòmica i pot conduir a situacions d’inestabilitat pel que fa a l’habitatge. La irregularitat administrativa és un factor estructural d’exclusió social.

El paper dels serveis socials més enllà de la gestió de recursos

Els equips de serveis socials ocupen una posició central en l’acompanyament dels processos de regularització.

En la pràctica, la seva funció va molt més enllà de la derivació o l’orientació administrativa. Els professionals socials:

• tradueixen llenguatge administratiu complex a termes comprensibles
• ajuden a identificar els passos a seguir
• acompanyen durant llargs processos de seguiment
• generen confiança institucional en persones que poden haver viscut experiències prèvies de desconfiança o exclusió
• coordinen recursos amb altres serveis i entitats

En molts casos, els serveis socials actuen com a intermediaris entre la persona i l’administració, facilitant la comprensió d’un sistema al qual no sempre és fàcil d’accedir.

La complexitat del sistema

Un dels principals reptes identificats pels professionals és la complexitat dels circuits administratius vinculats a estrangeria. Els procediments poden ser canviants, depenent de requisits específics que no sempre són fàcils d’interpretar.

A això s’hi suma una sèrie de factors operatius:

• saturació de cites i temps d’espera elevats
• dispersió d’informació entre diferents administracions
• dificultat per fer seguiment de l’estat dels expedients
• manca d’integració entre sistemes

Aquest escenari genera una càrrega significativa per als professionals, que sovint han de dedicar una part important del seu temps a la gestió administrativa, afectant així la qualitat de l’acompanyament.

Desbordament dels serveis socials davant l’augment de la demanda

Aquest procés també ha evidenciat les limitacions dels serveis públics encarregats d’acompanyar les persones en situació administrativa irregular. Diversos professionals i administracions locals i entitats socials han alertat que l’increment de la demanda ha generat una important sobrecàrrega de treball. Els serveis socials municipals i les entitats del tercer sector han hagut d’assumir una càrrega de treball extraordinària sense disposar sempre dels recursos humans, econòmics o tecnològics necessaris. Part de les tasques vinculades a la regularització han recaigut sobre els ens locals, que sovint no estaven preparats per gestionar aquest volum de tràmits administratius.

A aquesta situació s’hi afegeixen les dificultats tècniques dels sistemes de gestió, la saturació de les oficines d’estrangeria i els terminis ajustats del procés. Aquest escenari posa de manifest la necessitat que els processos de regularització vagin acompanyats d’una planificació adequada, el reforç dels serveis públics i una millor coordinació entre administracions i entitats, per tal de garantir tant els drets de les persones migrades com la qualitat de l’atenció professional.

Les necessitats de les persones en procés de regularització

Més enllà dels requisits legals, les persones en procés de regularització sovint comparteixen una sèrie de necessitats que no són visibles en la tramitació formal.

Aquestes són comprendre els passos del procés, disposar d’informació clara, coherent i actualitzada, tenir un referent professional estable, evitar la pèrdua de cites, documents o terminis, mantenir una continuïtat en l’acompanyament o reduir la sensació d’incertesa

Aquestes necessitats posen en relleu que la regularització no és només un procés jurídic, sinó també un procés d’orientació, confiança i acompanyament emocional.

Comunicació clara i accessible com a condició d’equitat

Un dels factors que més condiciona l’èxit dels processos de regularització és la capacitat d’entendre els tràmits. El llenguatge administratiu, sovint tècnic, pot esdevenir una barrera significativa.

Per aquest motiu, la comunicació des de serveis socials té un paper essencial. Bones pràctiques en aquest àmbit inclouen:

• simplificar els passos dels procediments
• utilitzar esquemes o representacions visuals
• reforçar la comprensió mitjançant la repetició i el seguiment
• adaptar el llenguatge a nivells diversos de competència lingüística
• combinar canals de comunicació digitals i presencials

Fer la informació clara i accessible per a les persones ateses pot ser de gran ajut i facilitar en gran mesura els tràmits del procés de regularització.

Acompanyament continuat: una intervenció sostinguda en el temps

Els processos de regularització no són intervencions puntuals, sinó itineraris llargs que poden estendre’s durant mesos. Això requereix un acompanyament continuat, que implica:

• mantenir el vincle al llarg del temps
• fer seguiments periòdics de la situació
• adaptar les intervencions a moments canviants del procés
• combinar suport administratiu amb suport emocional
• coordinar diferents recursos i serveis implicats
• comprovar que la documentació sigui correcta i estigui al dia

Acompanyar no és només resoldre incidències, sinó estar present i oferir el suport necessari en contextos d’incertesa.

El repte de la digitalització en l’àmbit social

La progressiva digitalització de l’administració pública ha introduït nous reptes. Tot i que pot aportar eficiència i agilitat, també pot generar noves formes d’exclusió per a persones amb dificultats d’accés digital o manca de competències tecnològiques.

En aquest sentit, apareixen desigualtats relacionades amb:

• l’accés a portals administratius poc intuïtius
• la dependència de terceres persones per realitzar tràmits
• la dificultat per fer seguiment de processos digitals

Per això, la digitalització només pot considerar-se una millora eficaç si té en compte la realitat de les persones i les seves necessitats.

La regularització administrativa de les persones migrades no és solament un tràmit legal, sinó un procés vinculat a l’accés als drets, la inclusió social i la construcció d’un projecte de vida digne. En aquest context, els serveis socials tenen un paper fonamental en l’acompanyament, orientació i suport, especialment davant la complexitat dels procediments i les situacions de vulnerabilitat que sovint afecten les persones migrades. Reforçar la coordinació entre serveis, millorar la comunicació amb les persones ateses i incorporar recursos que permetin centralitzar informació i millorar el seguiment són elements clau per avançar cap a una intervenció més eficient, equitativa i centrada en les necessitats de les persones.

Com pot oferir suport Nidus en aquest procés?

Els processos de regularització impliquen gestionar documentació, complir terminis i mantenir un seguiment continuat al llarg del temps. En aquest context, Nidus pot facilitar tant la tasca dels professionals com l’autonomia de les persones ateses.

L’app disposa d’una caixa forta digital on guardar i compartir documentació amb els professionals de forma segura, facilitant la coordinació i el seguiment dels casos. A més, envia recordatoris quan la documentació està a punt de caducar, ajudant a prevenir incidències i a mantenir la informació actualitzada.

D’aquesta manera, Nidus contribueix a una intervenció més eficient, coordinada i centrada en la persona, permetent dedicar més temps a l’acompanyament i menys a la gestió administrativa.

La intel·ligència artificial està transformant de manera accelerada múltiples àmbits de la nostra societat, i els serveis socials no en són una excepció. Davant d’un increment constant de la demanda de serveis socials, de la complexitat de les situacions ateses i de la necessitat de donar respostes més àgils i personalitzades, les eines d’IA emergeixen com una oportunitat per reforçar la tasca professional i millorar l’atenció a les persones. Tot i així, la seva incorporació també planteja reptes importants que cal abordar amb responsabilitat, criteri ètic i una mirada centrada en els drets de les persones usuàries.

Reptes de la implementació de la IA en els serveis socials

L’ús de la IA pot tenir nombrosos beneficis, però per treure’n el màxim profit cal identificar els reptes que presenta i tractar de minimitzar-ne el possible efecte negatiu. La sensibilitat de la informació gestionada, la diversitat de situacions viscudes per les persones ateses i l’impacte que aquestes eines poden tenir en la presa de decisions fan que esdevingui necessari analitzar amb deteniment les principals limitacions associades al seu ús per tal de donar-hi resposta.

1. Biaixos

Els models d’intel·ligència artificial estan entrenats amb grans quantitats de dades i informació que no sempre és representativa de les característiques dels col·lectius atesos pels serveis socials. Les eines i models d’IA poden presentar, doncs, biaixos en la representació del gènere, l’orientació sexual, les diferents ètnies… i oferir respostes que poden ser discriminatòries, reproduint d’aquesta manera desigualtats existents o reforçant estereotips, fet que pot tenir un impacte directe en la percepció de la realitat i la presa de decisions.

2. Bretxa digital

Una altra problemàtica, identificada per exemple en l’estudi de la bretxa digital en persones ateses per entitats socials, dut a terme per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, és la dificultat per discernir la informació fiable de continguts poc rigorosos. Aquesta volatilitat del rigor informatiu pot amplificar-se quan s’utilitzen eines d’IA. Sense una comprensió adequada del seu funcionament i dels seus límits, el risc de desinformació o d’interpretacions errònies augmenta.

Nidus s’ha desenvolupat tenint en compte les necessitats dels serveis socials, tant públics com privats, i a partir de l’experiència acumulada en l’atenció directa a persones. En aquest sentit, l’Assistent IA està configurat i adaptat a aquest àmbit d’ús, prioritzant la rellevància, la fiabilitat i l’adequació de les respostes a les consultes de les persones usuàries.

3. Protecció de dades

Un altre dels aspectes que genera dubtes en relació amb la intel·ligència artificial és la protecció de dades. Algunes de les preocupacions dels usuaris són: la filtració de dades, la falta de coneixement en matèria de seguretat digital o la falta de transparència de les eines tecnològiques. En l’àmbit dels serveis es treballa amb informació altament sensible, per la qual cosa la seguretat i privadesa esdevenen essencials.

Nidus utilitza un model d’intel·ligència artificial desplegat en un entorn controlat, de manera que la informació es manté dins del seu ecosistema i no es comparteix amb serveis externs. Això permet minimitzar el risc de fuites de dades. A més, la plataforma incorpora protocols de seguretat que garanteixen un compliment escrupulós de la normativa vigent en matèria de seguretat i protecció de dades personals.

4. Excés de confiança

Les eines d’intel·ligència artificial poden cometre errors. Segons un informe sobre AI Safety, s’observa un excés de confiança en la informació obtinguda de la intel·ligència artificial i una disminució en les capacitats d’analitzar, avaluar i qüestionar informació. Això suposa un risc, especialment en col·lectius vulnerables que disposen de menys habilitats digitals.

Els reptes associats a la implementació de la IA en l’àmbit social no han de suposar una barrera en la seva adopció, sinó cal identificar-los i entendre’ls per garantir una integració responsable de la IA en els serveis socials, sempre com a suport a la tasca professional i amb les persones al centre de l’atenció.

Avantatges de la IA en serveis socials

La intel·ligència artificial ofereix nombroses possibilitats per reforçar la tasca dels serveis socials i millorar l’atenció a les persones. Utilitzada de manera adequada, pot contribuir a optimitzar processos, facilitar la presa de decisions i oferir respostes més personalitzades i eficients davant de necessitats cada vegada més diverses i complexes. A continuació recollim alguns dels seus principals usos en l’àmbit dels serveis socials:

1. Optimització de feina

Un dels principals avantatges de la intel·ligència artificial és l’anàlisi de dades. Els models predictius d’IA permeten analitzar estadísticament grans quantitats d’informació de diverses fonts per identificar patrons, i predir situacions. En l’àmbit dels serveis socials es poden utilitzar aquestes eines per identificar millor situacions de vulnerabilitat i dissenyar una millor resposta. D’aquesta manera, les professionals dels serveis socials poden oferir respostes més ràpides i personalitzades a les persones ateses, destinant-los els recursos adients en cada cas.

La IA ofereix una oportunitat per reduir la càrrega administrativa dels serveis socials, agilitzant processos més feixucs i permetent centrar l’atenció i el temps dels professionals en el vincle i l’atenció a la persona atesa.

2. Millora de la presa de decisions

La intel·ligència artificial no és un substitut del criteri humà, però pot facilitar el procés de presa de decisions mitjançant l’anàlisi objectiva de dades. Les eines d’IA poden aportar informació rellevant, comparar casos similars, identificar factors de risc que podrien passar desapercebuts i suggerir possibles línies d’intervenció. Això ajuda a reduir la subjectivitat i a reforçar la coherència entre professionals i equips.

3. Autonomia

Una de les funcions més rellevants de la intel·ligència artificial és la d’oferir una millor assistència i afavorir l’autonomia a de totes les persones en general, però molt especialment, i de manera significativa, a les persones en situació de vulnerabilitat. Els models d’IA ofereixen suport i poden facilitar la gestió de situacions molt variades. Si bé en cap cas substitueixen la presència d’un professional, en situacions de crisi, especialment quan el professional no està disponible a efectes immediats, poden resultar especialment útils i oferir eines per pal·liar la crisi.

Amb aquesta filosofia, Nidus incorpora un Assistent IA dissenyat per oferir un suport complementari i personalitzat a l’usuari, programat per adaptar-se a les necessitats específiques de cada persona. Aquest assistent facilita tasques quotidianes, automatitza la gestió de cites i està entrenat específicament per donar suport a col·lectius vulnerables atesos pels serveis socials.

4. Personalització de l’atenció

Els models d’IA poden adaptar recomanacions, recordatoris, itineraris d’acompanyament o recursos segons les necessitats concretes de cada persona. Aquesta personalització és especialment útil en col·lectius amb necessitats complexes, ja que permet ajustar el suport a ritmes, capacitats, necessitats i preferències individuals.

És el cas de l’Assistent IA de Nidus, que recorda les interaccions amb els usuaris per tal d’adaptar i personalitzar les respostes.

5. Avaluació i millora contínua

Les eines d’IA poden analitzar l’efectivitat de programes, intervencions i recursos, identificant què funciona i què no. Això permet a les entitats socials prendre decisions basades en evidències i millorar els seus serveis de manera contínua, optimitzant recursos i impacte.

Les aplicacions de la intel·ligència artificial als serveis socials poden generar beneficis tant per als professionals com per a les persones ateses. Tot i que aquestes eines no substitueixen el criteri ni l’acompanyament humà, poden actuar com un suport valuós per millorar l’eficiència, la qualitat de l’atenció i la capacitat de resposta dels serveis.

Com incorpora Nidus la intel·ligència artificial en el seu funcionament?

Nidus incorpora un assistent d’intel·ligència artificial que ofereix suport addicional al dels professionals, adaptat a les necessitats específiques de cada persona usuària. Es tracta d’una eina segura, entrenada específicament per a persones usuàries de serveis socials, que:

• Ofereix atenció personalitzada, recordant el nom i els interessos de la persona usuària.
• Automatitza tasques quotidianes, com la gestió de cites i del calendari.
• Respon de manera empàtica i positiva.
• Detecta possibles situacions de risc o perill i activa avisos automàtics, recomanant contactar amb un professional o amb el 112.

La intel·ligència artificial pot esdevenir una aliada valuosa per als serveis socials, ajudant a millorar l’eficiència, anticipar situacions de risc i reforçar l’autonomia de les persones usuàries. Tot i així, la seva implementació requereix una mirada crítica que tingui en compte els biaixos, la protecció de dades, l’accessibilitat i la bretxa digital. Eines com Nidus mostren que, amb un disseny responsable i ajustat a les necessitats específiques dels usuaris, la tecnologia pot contribuir a un model d’atenció més preventiu, inclusiu i centrat en les persones.

La bretxa digital és una de les principals desigualtats de la societat actual, especialment rellevant en àmbits com els serveis socials i l’accés a drets bàsics. A Catalunya, aquesta problemàtica afecta de manera desigual diferents col·lectius, condicionant no només l’accés a internet i a la tecnologia, sinó també la capacitat d’utilitzar-la i d’aprofitar-ne els beneficis. Factors com el nivell socioeconòmic, l’edat, el nivell educatiu o la situació de vulnerabilitat influeixen directament en aquesta desigualtat digital.

En aquest context, entendre què és la bretxa digital, quins tipus existeixen i com impacta els col·lectius més vulnerables és clau per dissenyar estratègies d’inclusió digital efectives i reduir les desigualtats socials associades.

Què és la bretxa digital i per què és important?

Entenem per bretxa digital la diferència en les possibilitats d’accés a internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació, que es produeix entre persones a causa del seu estatus econòmic o social o les seves capacitats.

Segons l’estudi de la Bretxa Digital a Catalunya, dut a terme pel departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de KPMG l’any 2022, es diferencien tres tipus de bretxa digital:

• D’accés, és a dir, la possibilitat que tenen les persones d’accedir a la tecnologia.
• D’ús que fan les persones de la tecnologia i la xarxa
• De coneixement, o nivell d’enteniment de la tecnologia, eines o xarxa.

Bretxa digital d’accés a la tecnologia

Pel que fa a l’accés a la tecnologia, hi ha diverses raons per les quals una persona no fa ús de la tecnologia. En primer lloc, la infraestructura no és la mateixa en tots els territoris i la cobertura i velocitats de xarxa varien. En el cas de Catalunya, hi ha territoris que disposen d’un menor accés a connexions ràpides i de major qualitat, posant els usuaris en desavantatge respecte a altres zones amb millor connectivitat.

Una altra de les limitacions d’accés a la tecnologia és la capacitat econòmica per assumir les despeses associades. Els recursos TIC acostumen a tenir costos relativament elevats, i per tant no és estrany que s’observi un menor nombre de dispositius en les llars amb rendes més baixes.

La falta de coneixements sovint genera frustració i pot ser un altre dels motius pels quals les persones decideixen no accedir a internet.

Segons dades de l’estudi de la bretxa digital en les persones ateses per entitats socials, dut a terme per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, els costos de connexió és un dels principals motius pel qual les persones no tenen accés a internet, però també destaca el no saber utilitzar els recursos TIC o el fet de necessitar desplaçar-se per usar-los. En el cas de les persones amb discapacitat, un 85% perceben les eines tecnològiques adaptades com a més costoses econòmicament que els dispositius genèrics.

L’estudi constata que tot i que l’ús d’smartphones s’ha generalitzat molt i un nombre considerable de persones tenen accés a internet, la bretxa d’accés a recursos TIC no està completament superada i les persones ateses pels serveis socials, especialment els col·lectius més vulnerables, encara s’enfronten a barreres com el cost econòmic de la tecnologia, la falta d’autonomia a l’hora d’accedir a internet des de qualsevol lloc, o la falta d’accessibilitat i usabilitat de persones amb diferents capacitats motrius i cognitives.

Bretxa digital d’ús de la tecnologia

Pel que fa a l’ús de la tecnologia, s’observa que a partir dels 55 anys disminueix l’ús de recursos TIC i internet. El nivell d’educació i d’ingressos influencien significativament l’ús d’internet, de tal manera que el gap digital s’accentua en persones amb educació incompleta o amb ingressos inferiors a 900 euros mensuals.

Cal destacar que tot i observar-se un menor ús en els grups amb nivell d’estudis o rendes baixos, l’apropiació tecnològica i els serveis utilitzats varien també entre aquests dos col·lectius. Les persones amb baixos ingressos fan servir de manera considerable la tecnologia per fer recerca de feina, consum de xarxes socials o aplicacions de missatgeria instantània, mentre que les persones amb baixos nivells d’educació en fan un ús menor en general, independentment del servei.

Respecte a les persones ateses pels serveis socials, la intensitat d’ús dels dispositius i equipaments TIC depèn, en primer lloc, de la facilitat d’accés i autonomia que es té en relació amb ells. Les competències digitals també influencien la freqüència d’ús, ja que les dificultats per executar activitats quotidianes mitjançant recursos tecnològics genera sentiments de frustració i incrementa la bretxa digital.

S’observa també que les aplicacions de missatgeria instantània i comunicació són generalment les més accessibles i fàcils d’utilitzar inclús per les persones amb menys habilitats TIC. En canvi, els serveis que permeten adquirir nous coneixements i competències queden en segon pla i són de més difícil accés.

Els factors socioeconòmics condicionen significativament l’accés a recursos tecnològics i a formacions que incrementin les capacitats TIC. Els ràpids canvis en l’àmbit de la tecnologia poden generar en persones en risc d’exclusió social una forta sensació de frustració i baixa autoestima perquè no es veuen amb la capacitat d’adaptar-se als avenços.

L’estudi de la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya analitza també les limitacions en competències substancials observades en persones ateses pels serveis socials:

• S’ha observat una falta de qualitat en la recerca i tractament de la informació, com ara la desconeixença de paraules clau per obtenir resultats, la dificultat per discernir entre informació fiable o enganyosa, o reptes en la gestió i emmagatzematge de la informació.
• En relació amb la comunicació, s’observa generalment més facilitat en el seu ús, però es troben reptes en algunes accions com la descàrrega d’arxius a través de correu electrònic, la creació de perfils a xarxes socials o la subscripció a canals per rebre informació.
• En la creació de contingut s’observa un major nivell de desigualtat i, especialment entre les persones adultes que tenen més desconeixença de les eines de creació.
• S’observa també una falta de competències en relació amb la seguretat, privacitat i gestió de dades personals a internet, de nou, especialment accentuada en persones adultes. Aquesta desconeixença genera angoixa sobretot en persones amb menys coneixements TIC.
• Les persones que fan més ús de les TIC tenen més competències per a la resolució de problemes derivats d’aquest ús, fet que incrementa l’autonomia de les persones, mentre que un menor ús produeix l’efecte contrari.

L’informe conclou que les habilitats digitals van estretament lligades amb habilitats bàsiques com la lectura, escriptura o raonament matemàtic. És important, doncs, potenciar la formació en aquests àmbits per tal de facilitar l’adquisició de competències digitals. 

Bretxa digital de coneixement relacionat amb la tecnologia

L’estudi de la bretxa digital a Catalunya avalua la realització de diferents tasques d’informàtica (usar processadors de textos, crear arxius que incorporin diversos elements, usar fulls de càlcul, editar fotos, vídeo o arxius d’àudio, programar…), concloent que el nivell socioeconòmic influeix en els resultats d’aquestes proves.

S’observa que uns nivells d’estudis i de renda més alts equivalen a la realització d’un nombre més elevat de les tasques d’informàtica avaluades. Només un 26% de persones amb nivells d’estudi baixos han realitzat alguna de les tasques, mentre que un 92% de persones amb estudis universitaris n’han realitzada alguna. Pel que fa als ingressos, un 49% de persones amb rendes baixes han realitzat alguna tasca, mentre que en el cas de persones amb més alts nivells d’ingressos, el percentatge puja fins al 85%.

La bretxa digital en els col·lectius vulnerables

Segons es defineix a l’estudi de la Generalitat de Catalunya sobre la Bretxa Digital, “Un col·lectiu vulnerable és aquell que es troba en risc d’exclusió social o marginació per raó del seu sexe, raça, ideologia, condició socioeconòmica, etc.”

A les vulnerabilitats socials més reconegudes, s’hi afegeix també una vulnerabilitat específicament digital. Els col·lectius digitalment vulnerables són aquells els coneixements dels quals no serien suficient per poder superar el nivell més bàsic de la prova ACTIC.

L’estudi sobre la bretxa digital a Catalunya elaborat a partir de dades recollides per Càritas, observa que, en col·lectius vulnerables, la connexió il·limitada a internet és menor que la de la població general catalana. A més, gairebé un 50% de llars vulnerables es troben en apagada digital.

Aquesta desconnexió també es tradueix en la pèrdua d’oportunitats a l’hora de rebre ajudes de les administracions públiques, de buscar ocupació, formació o d’establir o enfortir relacions socials, que afecta a més d’un 30% d’aquest col·lectiu.

En definitiva, la bretxa digital no és només una qüestió d’accés a la tecnologia, sinó una desigualtat estructural que travessa diferents dimensions: l’accés, l’ús i el coneixement. En l’àmbit dels serveis socials, aquesta realitat es fa especialment evident, ja que els col·lectius en situació de vulnerabilitat acumulen barreres econòmiques, formatives i d’accessibilitat que dificulten la seva plena inclusió digital.

Tal com mostren les dades a Catalunya, garantir la connectivitat ja no és suficient si no es treballa paral·lelament en el desenvolupament de competències digitals i en l’adaptació dels recursos tecnològics a les necessitats reals de les persones. En aquest sentit, iniciatives com l’índex IDAUA posen de manifest la importància d’abordar la inclusió digital des d’una perspectiva integral i interseccional.

Reduir la bretxa digital implica, per tant, una acció coordinada entre administracions, entitats socials i agents del territori, orientada no només a facilitar l’accés a la tecnologia, sinó també a empoderar les persones perquè en puguin fer un ús autònom, crític i significatiu. Només així serà possible avançar cap a una societat més equitativa, on la digitalització no amplifiqui les desigualtats existents, sinó que esdevingui una eina d’inclusió i oportunitat.

Com contribueix Nidus a la reducció de la bretxa digital?

Nidus és una eina digital dissenyada per a transformar l’acompanyament social. Les seves funcionalitats i experiència d’usuari contribueixen a la reducció de la bretxa digital de les següents maneres:

• El disseny web està realitzat conforme els estàndards d’accessibilitat W3C (WCAG 2.2 AA)
• Els textos estan certificats per l’associació de Lectura Fàcil.
• La caixa forta digital permet accedir a documents en tot moment i sense necessitat de connexió internet. A més, els usuaris hi poden accedir des de qualsevol dispositiu iniciant-hi sessió.
• L’assistent d’intel·ligència artificial, específicament entrenat pels serveis socials, acompanya i facilita la realització de tasques de l’usuari.
• El mapa de serveis concentra informació de llocs d’interès per l’usuari, recollint-ho i posant-ho a la seva disposició d’una forma fàcilment accessible.
• L’aplicació està disponible en més de 6 llengües, fet que facilita la seva utilització per diferents col·lectius.

La digitalització ha aportat eines que faciliten la feina dels professionals del sector socials, però que també plantegen reptes. En àmbits com els serveis socials, on es treballa amb informació personal i sovint vinculada a situacions de vulnerabilitat, acostumen a sorgir dubtes sobre la seguretat i la protecció de dades: com es protegeixen les dades? Quins riscos hi ha? I sobretot, com podem garantir que la tecnologia no comprometi la dignitat i la privacitat de les persones ateses?

Per què la seguretat és essencial en serveis socials?

En els serveis socials es gestionen dades d’alta sensibilitat de les persones ateses: informació personal identificativa, informes socials, historials familiars, dades econòmiques, diagnòstics, situacions de violència, mesures de protecció de menors… La combinació d’aquestes dades crea perfils molt detallats que, si es filtren o s’utilitzen indegudament, poden tenir conseqüències greus com ara discriminació, estigmatització, suplantació d’identitat, extorsió o fins i tot perills físics en casos de violència masclista o conflictes familiars.

La confidencialitat de les dades i informació personal està reconeguda pel Sistema català de serveis socials com un dels drets socials fonamentals. La protecció de dades no és només una obligació legal, sinó una condició imprescindible per garantir la dignitat, la privacitat i el benestar de persones que sovint es troben en situacions de vulnerabilitat.

La digitalització dels serveis socials i els ràpids canvis i avenços, com ara el sorgiment de la intel·ligència artificial, amplia el repte de mantenir la privacitat i confidencialitat de les dades de les persones ateses.

La seguretat digital de les dades esdevé, per tant, essencial per garantir la dignitat i la integritat física i emocional de les persones ateses, així com la seva confiança en els serveis d’atenció.

Reptes de seguretat tecnològica en l’àmbit dels serveis socials

Un dels problemes més habituals als quals s’enfronten els serveis socials en l’àmbit digital és la dispersió de la informació. Sovint les bases de dades estan disperses en diverses aplicacions i sistemes poc integrats. Aquesta fragmentació no només dificulta la feina del dia a dia, sinó que incrementa els riscos de seguretat: més punts d’accés, més vulnerabilitats i més possibilitats d’error. Centralitzar la informació en un únic espai segur contribueix a disminuir riscos de seguretat i millorar la gestió de dades i informació.

La intel·ligència artificial: compartició de dades confidencials i fuita de dades

L’auge de la intel·ligència artificial comporta nombrosos avantatges en l’optimització de tasques i l’agilització de processos que permeten alliberar temps per oferir un millor acompanyament a les persones ateses. Tot i així, sorgeixen també qüestions i dubtes ètics al voltant d’aquesta eina tecnològica. En l’àmbit dels serveis socials, aquestes inquietuds són especialment rellevants a causa de la sensibilitat dels col·lectius i casos amb els quals es treballa.

La IA pot suposar una amenaça per la privacitat i seguretat de les persones. Aquestes eines recullen grans quantitats de dades i informació que l’usuari proporciona i aquestes són utilitzades per entrenar l’eina i oferir informació més personalitzada i afí a l’usuari. Això pot comprometre la privacitat si les dades s’envien a servidors externs, si no hi ha control sobre on s’emmagatzemen o si s’utilitzen per millorar models comercials. Aquest risc és crític en serveis socials on es treballa amb dades especialment protegides.

Un altre dels reptes de la intel·ligència artificial és la possible fuita de dades, és a dir, la possibilitat que les dades que un usuari proporciona a l’eina siguin compartides amb altres usuaris. Això pot succeir si es treballa amb models que no estan aïllats, hi ha errors en la gestió de memòria del sistema o no existeixen protocols estrictes de compartimentació.

Bretxa digital i seguretat: la vulnerabilitat digital

La bretxa digital no només afecta l’accés a la tecnologia, sinó també la capacitat de protegir-se davant perills digitals. Segons l’estudi sobre la Bretxa Digital a Catalunya, es tendeix a observar una relació entre col·lectius vulnerables i nivell d’habilitats i competències digitals, incloent coneixements relacionats amb la seguretat digital i la protecció de dades.

Les persones amb menys competències digitals poden tenir més dificultats per:

• reconèixer quan estan compartint dades sensibles
• detectar aplicacions o webs no segures
• entendre què implica donar consentiment digital
• elegir contrasenyes segures
• reconèixer intents de phishing
• gestionar permisos i configuracions de privacitat

Això les fa més vulnerables a filtracions involuntàries o a compartir informació sense ser-ne conscients.

Com es protegeixen les dades amb Nidus?

L’app de Nidus està dissenyada tenint en compte les necessitats de les persones ateses pels serveis socials, posant la seguretat dels seus usuaris en un primer pla.

D’una banda, Nidus està programada perquè les dades estiguin protegides, mitjançant diferents mecanismes de seguretat:

• Encriptació de la informació.
• Servidors segurs i amb un servei de monitoratge 24/7 per prevenir accessos no desitjats, atacs o amenaces que podrien fer caure el sistema.
• Sistema d’IA tancat, en què les dades i les respostes generades es tracten exclusivament dins l’entorn de l’aplicació i no s’emmagatzemen ni s’utilitzen per a l’entrenament de tercers o models externs, garantint-ne la confidencialitat.

D’altra banda, Nidus està orientada a donar als usuaris les màximes garanties de seguretat i empoderar-los en la decisió de compartir, o no, la informació que desitgin, a través de les següents funcionalitats:

• Autenticació de doble factor, que permet fer una doble validació de seguretat del perfil que es connecta per evitar accessos no desitjats. La persona usuària es connecta amb les seves credencials i ha de validar la seva identitat a través d’un segon canal. A diferència d’altres programes, Nidus ofereix la possibilitat de fer la validació mitjançant el suport d’un professional autoritzat. Aquesta possibilitat contribueix a la reducció de la bretxa digital en garantir la seguretat de les persones encara que no disposin de número mòbil i correu electrònic.
• Reforç de la protecció de dades i informació. L’usuari sempre té el poder de decisió sobre què vol compartir i què no. En cada acció la persona ha de donar el seu consentiment.
• Unificació de diverses funcions en un entorn de fàcil ús per a la persona usuària, fet que evita confusions i redueix la bretxa digital.

La digitalització dels serveis socials és una gran oportunitat, però només serà realment transformadora si es fa amb garanties de seguretat. No es tracta només d’innovar, sinó de fer-ho amb criteris clars de seguretat, confidencialitat i respecte pels drets de les persones ateses.

En un entorn on es gestionen dades especialment sensibles, protegir la informació no és una qüestió tècnica, és una responsabilitat ètica i un compromís amb la dignitat de les persones. Impulsar solucions que integrin la protecció de dades des del disseny, que redueixin riscos i que facin comprensible i accessible la gestió de la informació és clau per generar confiança i garantir una atenció de qualitat.

Nidus aposta per aquesta mirada: per un model on la tecnologia acompanya, però no substitueix; on la seguretat és central; i on les persones mantenen sempre el control de la seva informac

Les noves versions de les aplicacions Nidus i iSocialPro ja incorporen la funcionalitat del xat Nidus. Aquesta eina de missatgeria integrada millora la forma en què els usuaris i professionals interactuen, un pas significatiu cap a una comunicació i atenció més àgil i eficient.

Què ens permet fer el xat de Nidus?

Ara podràs contactar amb els teus usuaris vinculats i amb altres professionals, i fer un seguiment de les converses sense sortir de l’aplicació.

Com qualsevol altra aplicació de missatgeria, et permet enviar missatges escrits i de veu, així com compartir instantàniament documents, vídeos i imatges.

A diferència d’altres serveis, el xat de Nidus no està vinculat a cap número de telèfon, i les converses les podràs recuperar i continuar en qualsevol moment connectant-te amb les teves dades d’usuari des de qualsevol dispositiu.

Amb aquesta nova funcionalitat, les oportunitats són múltiples. Podeu resoldre consultes o dubtes de manera immediata, intercanviar de manera eficient documents i informació, organitzar cites o reunions amb facilitat, enviar recordatoris… I molt més!

Per accedir-hi només cal que accedeixis a l’opció de Missatges que trobaràs a les opcions de la part inferior de la pantalla, o bé enviant un missatge des del botó que hi ha en el perfil de cada usuari o en la icona del professional.

Quins avantatges té comptar amb el xat de Nidus?

Els avantatges de disposar del xat de Nidus són diversos:

• Millora de la comunicació: facilita la interacció d’usuaris i professionals.
• Intercanvi ràpid d’informació: des de missatges de text fins a arxius multimèdia, tot a l’abast dels dits.
• Flexibilitat sense lligams: no compromet el número personal d’usuaris i professionals.
• Persistència de les converses: les interaccions es poden recuperar i continuar en qualsevol moment i dispositiu.

Amb el xat de Nidus, la comunicació és més dinàmica, l’atenció a l’usuari més efectiva i les possibilitats d’interacció més àmplies. Prova’l i assegura que la comunicació amb les persones que acompanyes siguin àgil, eficient i segura.

La 2a Crida del Programa Transforma del Hub d’Innovació Social i Sanitària (HiSS), dedicada al repte “Alternatives Comunitàries a la Institucionalització”, ha estat l’escenari on s’han compartit els avenços del projecte Nidus Desinstitucionalització. Nidus, l’app desenvolupada per iSocial per reforçar l’autonomia i la vida comunitària de persones amb problemes de salut mental, ha presentat els aprenentatges del seu darrer pilot.

Nidus, una eina digital per a la vida independent

Durant l’últim any, el projecte ha explorat com Nidus pot acompanyar les persones en el seu procés de transició cap a entorns de major autonomia. En aquesta fase s’ha incorporat una nova funcionalitat clau: un assistent virtual basat en intel·ligència artificial, creat per oferir suport pràctic i emocional en situacions quotidianes.

Un pilot de sis setmanes amb resultats molt positius

El pilot, dut a terme amb persones usuàries de Pere Claver Grup, Institut Pere Mata, Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i amb el suport tècnic d’Antares Consulting i InQBarna, ha permès validar l’ús de Nidus en contextos reals. El HiSS ha acompanyat el procés amb formacions orientades a reforçar la metodologia i l’impacte de la proposta.

Les dades recollides mostren una clara acceptació i utilitat de l’app:

• Valoració global de l’experiència: 4,4 sobre 5.
• Facilitat per contactar amb professionals: 4,3.
• Ús i percepció de l’assistent virtual: 4,4.
• Diverses persones participants indiquen que Nidus les ha ajudat a sentir-se més autònomes, més segures i millor connectades amb els serveis i la comunitat.

Impulsant processos de desinstitucionalització

Els resultats reforcen el potencial de Nidus com a eina clau en processos de desinstitucionalització psiquiàtrica, facilitant la vida independent i la vinculació comunitària. L’app continua evolucionant amb nous aprenentatges per donar resposta a les necessitats reals de les persones i dels equips professionals.